Hi ha la controvèrsia de si, per una banda, la música està feta per a expressar emocions, conceptes i sentiments; o, per una altra banda, és merament suggestiva, remou emocions de manera general i pot ser entesa de manera bastant diferent segons qui l’escolta. En psicologia experimental, cap als anys 30 del segle passat, es va veure que l’emoció o l’estat afectiu d’una música és justament constant i universal.
Kate Hevner (1898-1984) psicòloga nord-americana va desenvolupar un mètode objectiu i quantitatiu per aïllar variables en l’estructura de la música i mesurar la seva expressivitat. Per aplicar el mètode va investigar el valor afectiu de les escales majors i menors. L’objectiu també era descobrir l’efecte d’altres variables com la melodia (ascendent o descendent), el ritme ( pols fixe o lliure) i l’harmonia (simple o complexa).
El seu estudi Experimental Studies of the Elements of Expression in Music va sortir publicat el 1936.
