Amb tot el tema de la COVID-19 s’han aturat tots o la majoria dels serveis de musicoteràpia, però la música no. Hem vist per les xarxes socials un munt de músics i cantants penjant vídeos, professionals o no, de tot tipus d’estils musicals.
Després de tants dies de tancament i reflexió voldria recomanar una pel·lícula basada en l’assaig The last hippie del Dr. Oliver Sacks, neuròleg anglès que va escriure diversos llibres sobre els seus pacients. El més conegut pels musicoterapeutes és probablement el de Musicofilia, que parla de la relació entre la música i el cervell humà.
La pel·lícula, amb els seu nom en anglès ” The Music never sopped” (2011), dirigida per Jim Kohlberg, mostra la relació entre un pare i un fill el qual pateix amnèsia anterògrada, causada per un tumor. Aquest tipus d’amnèsia, és una pèrdua de memòria en la qual els nous esdeveniments no es guarden a llarg termini, fent que hi hagi una incapacitat parcial o completa per a recordar el passat immediat. Tot i que els records anteriors poden quedar intactes.
La part del cervell que afecta la memòria és l’hipocamp. Si us interessa aquest tema us recomano el llibre “Musica y cerebro : una pareja saludable” del Dr. Jordi Jauset, que explica de manera amena però amb suport científic el coneixement que es té actualment sobre el cervell i com respon als estímuls musicals.
Tornant a la pel·lícula, una entranyable història que mostra el poder transformador de la música. Aquí us deixo el tràiler.
“No importa com de perdut estàs, la música et torna a casa”