El bany sonor o massatge sonor és una tècnica utilitzada en musicoterapia per buscar el relaxament i l’alliberament de tensions. Com suggereix el nom, la idea és embolcallar a la persona en sons i que la seva ment pugui evocar imatges i deixar anar pensaments.
Els instruments del Bany Sonor
Hi ha moltes maneres de realitzar un bany sonor i cada musicoterapeuta té el seu mètode. A mi m’agrada utilitzar diferents instruments, afinats en diferents tons ( en re, en la, en sol, etc) i variar entre instruments melòdics, harmònics i percudits.
Els instruments de percussió que utilitzo com panderos, tambors, bols tibetans, entre d’altres, es relacionen amb la part física de la persona, la part més terrenal. Pensem en les societats africanes amb la seva diversitat d’instruments de percussió i riquesa rítmica que han desenvolupat. Les seves danses i música marquen una connexió amb la terra, la Mare Terra.
Els instruments harmònics com la tambura corporal o la guitarra clàssica, que són els que faig sonar, es relacionen amb la part racional i/o mental de la persona. Són instruments que poden fer diverses notes a cada moment (acords) però no totes les combinacions de notes són agradables. En l’harmonia musical hi ha una complexa relació entre sons, constituïda per proporcions numèriques, les matemàtiques de la música. L’harmonia ens aboca al món de les emocions.
I com a instruments melòdics, faig servir diferents tipus de flautes, com les flautes natives americanes i flautes de la música antiga occidental. Aquests instruments evoquen la part espiritual de la persona. La melodia és el nexe amb allò immaterial, amb el misteri de la vida.
Els inicis del Bany Sonor
El bany sonor també rep el nom de viatge sonor. Serafina Poch, musicoterapeuta pionera a l’estat espanyol, havia desenvolupat la tècnica del viatge musical. Es va basar en les idees d’un metge toledà del segle XVIII que donava importància a fer viatjar als malalts com a mitjà terapèutic.
Aleshores es substituí el viatge real, incòmode i dispendiós, pel viatge imaginari que la música suggeria. Poch a més, utilitzava pòsters o vídeos de llocs bonics del planeta, així com danses folklòriques del país proposat. En paraules seves “és una tècnica molt útil i eficaç per ajudar als pacients a tornar a la realitat, a sortir d’ells mateixos, a evadir-se, a recordar experiències positives”.(Poch, 2011) Compendio de Musicoterapia, vol. I ed.Herder.