Musicoteràpia Comunitària: co-construint escenaris, pràctiques i realitats

La revista de caire científic NUBA que s’emmarca dins la SOCIEMT (Sociedad Científica Española de Musicoterapia) ha tret el seu volum número 2 aquest últim de gener.

He fet una petita col·laboració en un dels articles, sobre musicoteràpia comunitària. Un concepte difícil de definir per la varietat de contextos en els que es pot desenvolupar. Posar algunes directrius és el que hem intentant en aquest escrit.

Us en deixo l’enllaç per si us interessa.

Àgora de Musicoteràpia a Girona

Espai de trobada entre musicoterapeutes i persones interessades en la musicoteràpia. En aquesta jornada es tracta d’intercanviar experiències entre professionals, exposar bones pràctiques i promoure la investigació-acció en musicoteràpia.

Un nou projecte de Música en Comunitat (Community music) a Girona: Un matí d’orquestra.

El passat mes d’octubre em vaig estrenar en un projecte d’Apropa Cultura juntament amb la GIO Symphonia. Aquesta sessió es va dur a terme a l’Auditori de Girona. El meu company Yago Delàs ja havia fet una sessió anteriorment. La idea es que es vagi desenvolupant i creixent per poder oferir sessions a més grups de persones de la província de Girona, tal com es fa a l’Auditori de Barcelona i a diferents municipis de Lleida i Tarragona.

Els grups a qui es facilita aquesta activitat son persones que es troben en llars d’avis, així com de fundacions per a persones amb discapacitat intel·lectual i des dels serveis de rehabilitació. L’activitat consta d’una part en la qual els i les participants veuen una estona d’assaig del conjunt instrumental. Es una experiència única veure una orquestra tocant en directe. Així mateix, posteriorment, dos músics realitzen una activitat didàctica presentant els seu propi instrument. I la part que guiem com a musicoterapeutes és la part de Música en Comunitat en la qual oferim la oportunitat de fer música en grup, tocant instruments i cantant a partir de la intuïció natural que tothom té per tal d’afavorir la participació, la inclusió i la integració.

La musicoteràpia com a tractament per a víctimes d’abús sexual i psicològic

El prestigiós fòrum internacional de musicoteràpia VOICES ha inclòs un estudi de cas que hem realitzat conjuntament amb el divulgador científic Jordi Jauset i l’educador social Eduard Casas de l’Associació GASS. Us deixo el pdf en castellà i el pdf en anglès. També l’enllaç sencer d’aquest volum de la revista.

La música, i amb ella la musicoteràpia, es torna a fer efectiva per a tractar temes emocionals.

El llegat de la Dra. Rosa Giove

El dia 7 de març ens va deixar la mama Rosa, metgessa, docent i investigadora de la medicina tradicional de l’Amazònia peruana.

Personalment, va ser una referent en la meva trajectòria vital, font d’inspiració i a qui tinc una estima profunda i agraïment.

La base de la medicina tradicional amazònica són les plantes i els íkaros, senzilles melodies, aparentment, que arriben més enllà dels sentiments. Els cants sagrats han esdevingut en totes les cultures primerenques i juntament amb les cançons de bressol, són la primera forma de musicoteràpia.

En el següent vídeo parla de com ella va rebre alguns d’aquests íkaros, talment com si fossin entitats i quina funció i de quina manera afecta al procés curatiu, cadascun d’ells.

Si vols ser musicoterapeuta, forma’t primer!

Hi ha diferents Universitats a Catalunya que ofereixen el Màster. A la Universitat de Girona pots cursar el Màster en Musicoteràpia Transcultural. Tota la informació aquí.

Tipologia: Màster
Idioma: català
Data d’inici: 06/11/2021
Data darrera sessió presencial: 10/06/2023
Data de finalització: 10/06/2023
60 ECTS  / 392 hores presencials
Contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones a través de la música i dels recursos sonors i corporals, és a dir, de la comunicació fonamentalment no verbal.

El cercle d’adjectius de Hevner

Hi ha la controvèrsia de si, per una banda, la música està feta per a expressar emocions, conceptes i sentiments; o, per una altra banda, és merament suggestiva, remou emocions de manera general  i pot ser entesa de manera bastant diferent segons qui l’escolta. En psicologia experimental, cap als anys 30 del segle passat, es va veure  que l’emoció o l’estat afectiu d’una música és justament constant  i universal.

Kate Hevner (1898-1984) psicòloga nord-americana va desenvolupar un mètode objectiu i quantitatiu per aïllar variables en l’estructura de la música i mesurar la seva  expressivitat. Per aplicar el mètode va investigar el valor afectiu de les escales majors i menors. L’objectiu també era descobrir l’efecte d’altres variables com la melodia (ascendent o descendent), el ritme ( pols fixe o lliure) i l’harmonia (simple o complexa).

El seu estudi Experimental Studies of the Elements of Expression in Music va sortir publicat el 1936.