Categoria: Uncategorized

Hi ha la controvèrsia de si, per una banda, la música està feta per a expressar emocions, conceptes i sentiments; o, per una altra banda, és merament suggestiva, remou emocions de manera general  i pot ser entesa de manera bastant diferent segons qui l’escolta. En psicologia experimental, cap als anys 30 del segle passat, es va veure  que l’emoció o l’estat afectiu d’una música és justament constant  i universal.

Kate Hevner (1898-1984) psicòloga nord-americana va desenvolupar un mètode objectiu i quantitatiu per aïllar variables en l’estructura de la música i mesurar la seva  expressivitat. Per aplicar el mètode va investigar el valor afectiu de les escales majors i menors. L’objectiu també era descobrir l’efecte d’altres variables com la melodia (ascendent o descendent), el ritme ( pols fixe o lliure) i l’harmonia (simple o complexa).

El seu estudi Experimental Studies of the Elements of Expression in Music va sortir publicat el 1936.

Segons un qüestionari que ha llençat l’Agència de Salut Pública del Departament de Salut, el confinament va provocar un fort augment de l’ús de psicofàrmacs. Aquí en teniu la notícia complerta.

Des del Temps de Sons, volem posar el nostre granet de sorra, per ajudar a les persones a gestionar les seves emocions difícils, com la por, l’angoixa, la soledat. I també a aprendre a canalitzar les situacions d’estrès cap a la calma i el relaxament. La Selva TV ens ha fet aquest petit reportatge:

FORMULARI INSCRIPCIÓ

Amb tot el tema de la COVID-19 s’han aturat tots o la majoria dels serveis de musicoteràpia, però la música no. Hem vist per les xarxes socials un munt de músics i cantants penjant vídeos, professionals o no, de tot tipus d’estils musicals.

Després de tants dies de tancament i reflexió voldria recomanar una pel·lícula basada en l’assaig The last hippie del Dr. Oliver Sacks, neuròleg anglès que va escriure diversos llibres sobre els seus pacients. El més conegut pels musicoterapeutes és probablement el de Musicofilia, que parla de la relació entre la música i el cervell humà.

Continua llegint «La música no s’atura mai»

Des de Mesopotàmia, trobem la figura d’Ishtar, que es relaciona directament amb la música i la medicina. Aquesta deessa de la fertilitat, interpretava cançons amb una arpa per a obtenir la curació del malalts. Les civilitzacions antigues han relacionat la música amb la curació i la millora del benestar. I també la música amb l’espiritualitat, utilitzant cants i sons que ajudaven a expulsar el dimoni causant del dolor.

Tot i que aquesta jornada no està lligada directament amb la musicoteràpia, vull recomanar-la. Abordar la pràctica terapèutica des de la vessant espiritual és una pràctica que s’ha anat perdent i que potser hem d’anar recuperant, com els nostres avantpassats musicoterapeutes.

Aquí us deixo l’enllaç amb tota la informació.

És un privilegi poder oferir un seminari sobre els beneficis de la música en el fetus. Concretament, es farà juntament amb l’investigador Jordi Jauset, que parlarà sobre anatomia, neurologia i evidència científica.  

Al seu espai web trobareu més informació, així com la programació i inscripció.

Tanmateix, aplicaré un conjunt d’activitats musicals lligades al moviment, la veu i l’audició i  que, entre altres beneficis, afavoreixen a enfortir el vincle materno-filial..